De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, som una gran nació.

.

"Si la meva llengua remou els ciments del teu estat, això significa que has construït el teu estat a la meva terra" - Musa Anter
"La independència no es negocia, ni es pacta. Es proclama i ....es defensa" - Oriol Junqueras
"La independència és un dret, no un privilegi. Per tant, ningú no te la pot concedir ni ningú no te la pot negar. Aquell qui la nega és un enemic de la llibertat, aquell qui no la vol és un enemic de si mateix" - Víctor Alexandre
"Que la prudència no ens faci traïdors" - Jordi Carbonell
"No captem el dret de viure, dret que no es compra ni es ven, poble que mereix ser lliure, si no l'hi donen s'ho pren" - Canonge Jaume Collell i Bancells
Primer t’ignoren, després es riuen de tu, després t’ataquen, aleshores guanyes - Gandhi
"Hi ha un estel roig sobre al mar amb cinc puntes afamades, i quatre rius de sang el travessen que ens portaran a la victòria final" - Francesc Ribera "Titot"
"Sense la independència, no hi ha possibilitats de crear a Catalunya una política justa, honesta i regenerada" - Antoni Gaudí
"Ser independents no deu estar tan malament; no hi ha cap país del món que hagi renunciat a ser-ne després d’haver-la obtinguda". - Josep Lluís Carod-Rovira
"Les persones que diuen que alguna cosa no es pot fer, no haurien d'obstaculitzar el camí d'aquells que ja ho estan fent". - Thomas Alva Edison
"Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s'escriga o es pense." - Ovidi Montllor
"Vindran los lleons de Castella i et xuclaran la sang." - Sant Vicent Ferrer

Independència

La independència és la situació o estat durant el qual algú o quelcom no té cap relació de dependència amb algú o quelcom d'altre, al qual hi estava sotmès. La independència és l'autogovern d'una nació, país, estat o dels seus residents i la població, o alguna part de la mateixa que, en general, fan l'exercici de la sobirania.

dijous, 5 de gener del 2017

El cinisme dels partits (Fanalets)

Aquesta vegada s'han superat. Han enviat tota l'artilleria contra uns fanalets per rebre els reis. Aquests fanalets fa molts anys que s'estan venent. Qui vol en compra i qui no, doncs no.

S'han posat tots els diaris unionistes d'acord posant en portada atacs furibunds al fanalets

L’ANC i Òmnium demanen omplir d’estelades la cavalcada de Reis
foto: https://catzona.com

Però i ells què fan? Aquí teniu un recull d'exemples:

foto de República Catalana.


foto de CATALUNYA, T'ESTIMO.


Aquí en podeu trobar un bon recull més:


No sé, però tot sembla que només era per tapar una noticia més greu:


Crec que no hi ha res més a dir.

dimarts, 14 de juny del 2016

I ara una RUI?


Últimament dins el món independentista s'ha posat de moda la paraula RUI, és a dir Referèndum Unilateral d'Independència. Sembla ser que això ens ho curarà tot.

No entenc res, sembla que els catalans vulguem perdre sí o sí. Quantes votacions hem de fer?, fem un recompte del què ja portem aquests últims anys:

- Consultes populars. Entre els anys 2009 i 2011 es feren les consultes populars per demanar l'opinió al poble sobre l'independència. Hi participaren 549 dels 947 pobles de Catalunya, i hi participar aproximadament un 20% del cens.
Els resultats foren:

  • 812.934 vots a favor (92.2%)
  •  53.170 vots en contra (6%)
  •  15.460 resta (nuls + blancs) (1.8%)
Guanyarem clarament.


- Procés participatiu 9N el 2014. Després que la societat civil empentés la consulta, els polítics a agafaren el relleu, i després d'anar devaluant la consulta, finalment es va fer un procés participatiu. Hi hagueren 2.344.828 participants,
Els resultats foren:
  • 1.897.274 vots a favor (80.76%)
  • 105.245 vots en contra (4.54%)
  • 342.309 resta (sí-no,sí-blanc,blanc,altres) (14.7%)
Aquí hi ha els vots de sí-no i sí-blanc que no els hem posat ni al sí ni al no.
Es torna a guanyar clarament.



- Eleccions al parlament 27S. Com que encara no n'hi havia prou es varen fer unes eleccions anticipades, únic camí que ens deixava l'estat. Hi participaren 4.130.196 votants, tot un rècord a Catalunya.
Els resultats foren:

  • 1.948.335 vots a favor (47.61%) (JxSí + Cup)
  • 1.593.825 vots en contra (38.95%) (c's+psc+pp)
  • 578.036 resta (altres partits, blancs, nuls) (12.44%)

Es torna a guanyar clarament.



Semblava que aquest havia de ser el definitiu. Hem fet 3 votacions, en les quals sempre ha guanyat al sí. En lloc està escrit com un país ha d'esdevenir independent. Per tant, quin sentit té anar fent votacions? El món reaccionarà quan fem una declaració d'independència, no abans, i l'únic que mirarà serà els interessos econòmics i l'estabilitat financera.

Ningú ens demana que fem un referèndum, pactat o no, amb una participació d'un X percent i amb un resultat de Y a favor, tot això ens ho fem nosaltres.

Hem fet les votacions suficients per saber què vol el poble, aquest ho ha dit clarament en les manifestacions més massives que mai hi ha hagut, i en les votacions que s'han fet. Tenim un parlament amb majoria, 72, a favor de la independència. El pas a seguir no és fer una altra consulta, és declarar la independència.

Ara toca una DUI, Declaració Unilateral d'Independència.


Cada país s'ha independitzat a la seva manera, nosaltres estem fent la nostra, per tant  ningú ens ha de dir com l'hem de fer, simplement l'hem de fer. No vulguem posar-nos corsers nosaltres mateixos, o si no acabarà passant com a Fresno.


dimarts, 30 de juny del 2015

Llistes pel 27S

foto treta de: http://lliureimillor.cat/

Bé, com que tothom diu la seva, jo també hi vull dir la meva. Com a bons catalans, tants caps tants barrets, és a dir, que d'opinions sobre les llistes que voldríem que es presentessin a favor de la independència n'hi ha tantes com gent a opinar.

La meva humil opinió és molt senzilla, hi ha d'haver una llista de la CUP, la qual té tot un espai electoral molt diferenciat de la resta i només ells i poden arribar.

Un altre llista seria la d'ERC, que ha d'agafar tot el magma de gent d'esquerres de sempre, sortits del PSC i d'Iniciativa i algun altre sector de l'esquerra independentista.

La tercera llista, tal com han anat evolucionant les coses, hauria de ser una llista liderada pel president Mas, poseu-li el nom que vulgueu (llista del president, llista de país, llista amb el president, llista de la 'V'...). Aquesta llista aglutinaria a la gent de convergència més la gent d'unió independentista i altres sectors que no conflueixen amb les esquerres.

Cap de les llistes hauria d'atacar-se entre elles, ja que ocupen espais diferents.

L'ANC, a la qual hi pertanyo des de l'inici, hauria d'ajudar a configurar aquesta llista, ja que així se'ns ha demanat, cosa que els altres grups (ERC i CUP) han volgut anar sols des de l'inici. Ajudar a configurar no vol dir que l'ANC es converteixi en partit ni que sigui l'única llista a la qual recolza,  si no que junt amb Òmnium i l'AMI, es configuri un grup de gent de la societat civil, al voltant del president, que li doni una visió més amplia dins del sector que ocupa.

I per què l'ha de liderar el president Mas?, doncs per què ha posat tota la carn a la graella, i és una persona que internacionalment se'l coneix i se'l té en compte. Totes les seves aparicions per dir alguna cosa del procés han estat seguides per un munt d'informatius internacionals, i ha tingut la capacitat d'explicar-ho en diferents llengües.

En fi, que el fet que l'ANC ajudi a crear una llista per ocupar un espai que, amb la fugida d'unió, ha quedat una mica buida, no li veig cap problema. I si ERC i la CUP es molesten amb l'ANC per aquest fet, que recordin que ells no varen voler fer mai una llista única.

L'ANC no es pot quedar, com va passar després del 9N, esperant que els polítics facin alguna cosa, o no fer res per por de molestar a un o l'altre. Ara és l'hora de fer un pas endavant, ajudar a crear una llista, i obligar als altres partits a signar un pacte, junt a aquesta llista, de col·laboració pre i post electoral de cara el 27S.

Per tant, amb tres llistes fem, donem les opcions que agafen tot l'ample de gent independentista, el qual es pugui sentir còmode en una o altra.

Pregaria a SI, Reagrupament i altres partits que conflueixin en alguna d'aquestes llistes per no perdre ni un vot. Crec que hi poden trobar en elles els punts mínim necessaris per anar més junts. Tothom té esquelets a l'armari, però no és moment de mirar els errors del passat, tots a una i endavant.

Primer hem de guanyar el 27S i declarar la independència i després ja veurem si ha de ser de dretes o d'esquerres, no abans.

Queden 90 dies, ja no podem anar de puntetes, ara és el moment de trepitjar fort, i a qui no li agradi que s'aparti i no faci nosa o serà trepitjat sense miraments.

Prou de canviar la història





Codi penal de Catalunya de l'any 1686, Ara busca el codi penal d'Espanya. No el trobaràs: no existeix. Això pot voler dir que Catalunya era Estat abans del 1714 i Espanya no existia com a Estat. 




Mapa de l'any 1000, on era Espanya? Com poden dir que és una nació mil·lenària?


Escut de Catalunya pintat a la façana de l'ajuntament d'Ulm (Alemanya) del segle XIV. I encara n'hi ha que diuen que Catalunya no ha existit mai.


dimecres, 13 de març del 2013

Com fem les retallades?


Segons el "Gobierno de Espana" hem de fer unes retallades de 4500 milions d'euros, si no, no ens donaran les 4 molles de pa per pagar farmàcies i funcionaris (cal recordar que no ens regalen res, ja que són els nostres impostos que no ens tornen). Doncs bé, com ha dit el diputat Oriol Junqueres, aquí podem observar com quedarien les retallades:

Retallades de ........................................................ 4,500.00 M€

Tancament TV3 ....................................................    235.00 M€
Tancament Catalunya Radio ..................................      25.00 M€
Tancament Parlament ............................................      55.00 M€
Tancament Delegacions Exteriors ...........................       2.50 M€
Tancament Universitats (UB+UAB+UPC+UDG) ...   532.00 M€
Tancament Hospital Vall d'Hebron .........................   580.00 M€
Tancament Clínic ...................................................   441.00 M€
Tancament Bellvitge ...............................................   300.00 M€
Tancament Joan XXIII Tarragona ..........................   111.00 M€
Tancament Josep Trueta Girona .............................   129.00 M€
Tancament Arnau de Vilanova Lleida .....................   139.00 M€
Tancament Mossos + Bombers ..............................   900.00 M€

Total "Retallades" .................................................. 3,449.50 M€

Falta per retallar .................................................... 1,050.50 M€

Crec que si retallem Espanya de Catalunya, no tant sols no haurem de tancar res, si no que ens podrem oblidar de les retallades i viure molt millor.

Doncs a què esperem???

dimarts, 13 de març del 2012

10 de març de 2012 - Constitució de l'Assemblea Nacional Catalana

us faig un petit resum de com va anar la constitució de l'ANC.

Aquest dissabte 4 Sant Fruitosencs ens varem llevar ben d'hora, però ben d'hora, i varem anar cap al Congost, on a les 7:45 sortia l'autobús del Bages per la Independència en direcció al Palau Sant Jordi, tot l'autobús ple de bagens, que com nosaltres, anàvem amb l'il·lusió al cor de saber que escriuríem un altre full en la història.
Puntualment arribarem al Palau Sant Jordi, tot animat de gent amb estelades que, tot fent una cua llargíssima però que es movia ràpid, anàvem accedint a dins al Palau, un palau enorme. replet de senyeres per allà on mirés-is, pell de gallina ja a l'entrar.

Ens dirigirem a un seient a la part alta del pavelló, des d'on podíem observar com s'anava omplint amb un constant regalim de persones que no paraven d'entrar, tots embolcallats de senyeres i símbols nacionals.
Allà mateix ens trobarem al representant dels Municipis per la Independència del nostre poble, l'Agustí Masana, que tampoc s'havia volgut perdre aquest dia tant assenyalat, i així representar el nostre poble.

Comença tot l'acte amb retard, ja que no parava d'anar entrant gent, era tot un formiguer, i tot d'una, tot el Palau s'aixecà en peus, i com una sola veu, comencem amb el Cant de la Senyera.

Tot seguit, es presenta l'ordre del dia, i es comença a votar les esmenes dels estatus, després el reglament intern, i finalment el full de ruta, s'aprova tot, amb gran majoria. Son la 1 i es fa un petit descans d'1/4 d'hora.
Es reprèn amb cants de la Colla de la Veu del Poble. Es fan diferents parlaments molt emotius. Amb 1 minut de silenci per a tots aquells compatriotes, que com nosaltres, volien la independència, però que ja no hi son, no se sent ni a respirar, és un constant humiteig als ulls.

En un moment donat de l'acte, entre en Moisès Brogi, tot el Palau d'en peus, aclamant el seu nom com ho fan al Camp Nou amb el Messi. Entre parlament i diferents actes, arribem a les 3, tots dempeus altre cop, ara és hora segadors, ara és hora d'estar alerta, i així cantem els Segadors, amb la satisfacció d'haver fet una bona feina, un nou pas cap aquest futur cada cop més a prop. Això ja és imparable.

Amb els ulls humits i el cor alegre, amb una certa tremolor a les cames, ens dirigim a l'autobús que ens retornarà al nostra estimat poble, per tal de poder compartir amb els familiars i amics aquesta experiència inoblidable. 

dissabte, 10 de setembre del 2011

Poble a poble, camí cap a la independència

Jo sempre he cregut que la millor forma d'aconseguir la independència és fer-ho a poc a poc, com qui no vol la cosa, tot dissimuladament. D'entrada els que realment la vulguin, i després ja s'hi afegiran els altres.

És a dir, si una població la vol, declara la independència unilateralment, si una altra població pensa el mateix, pot unir-se a la primera, i així una rera l'altre, s'hi poden unir. Una mica com va passar amb les consultes, Arenys de Munt va fer la seva consulta, i a poc a poc s'hi uniren la resta de poblacions.

Podríem dir que això és com una colla que es troben ajaguts en qualsevol lloc, i un diu que podrien anar a la platja, què sol succeir?: uns no diuen res, altres els hi fa mandra, alguns s'hi oposen (massa calor, la sorra,...). Resultat final, que no es mouen del lloc.
Ara suposem que el que vol canviar de lloc, s'aixeca i se'n va, molt segurament el seguiran uns quants, i al cap d'una estona se li afegiran els altres, possiblement al final es trobaran tots a la platja.

Doncs així mateix podria succeir a Catalunya, sols falta que un poble faci el primer pas.

Ah! I no penseu que això és nou, que quina bestiesa que dic, per què ja ho ha fet el poble de Filettino, declarant-se independent d'Itàlia:

http://www.cronica.cat/noticia/El_poblet_de_Filettino_es_declara_independent_dItalia_

Som un poble de capelletes, si hem d'esperar estar tots d'acord per fer el pas, no el farem mai. Hi ha d'haver qui faci el primer pas, i la resta anirà seguint. No podem esperar que tots els partits polítics es posin d'acord per proclamar la independència, hi ha masses interessos pel mig. La millor forma de desactivar els partits és fer-ho des dels municipis, ja ho hem vist que en molts llocs el partit més votat no ha estat cap dels generals.

Les poblacions, tímidament, han anat fent passos:
 - Consultes per la independència: http://www.coordinadoranacional.cat/
 - Declarar-se moralment exclosos de la constitució: http://www.racocatala.cat/noticia/23881/llistat-municipis-moralment-exclosos-constitucio-espanyola-supera-seixantena
 - Insubmissió fiscal: http://www.racocatala.cat/noticia/26798/preparen-front-municipal-en-suport-lobjeccio-fiscal-contra-lestat-espanyol

Segurament aniran sortint més propostes a les quals molts municipis s'hi adheriran, però ens falta el pas definitiu.

Us convido a debatreu:
- És viable? i si no ho és, per què? i en cas contrari, a què esperem?

Rumiem-ho.

Bona diada, 11 de l'11.
Visca Catalunya Lliure.

dimecres, 30 de març del 2011

Aïllament igual a ensorrament econòmic

Catalunya està patint un aïllament, del qual els seus ciutadans són incapaços de veure i que portarà a l'ensorrament econòmic amb poc temps.
Això sembla molt catastròfic, però sols s'ha de buscar i un mateix pot treure les seves conclusions. O aconseguim la independència urgentment, o ja estarem en una dependència absoluta.

Les dades:

1.
Mentre a Catalunya es va parlant constantment del famós 'Corredor Mediterrani', i quan el TGV (o AVE) encara està encallat per diferents punts. Per un altre costat avança sense fer massa soroll el TCP ('Travesía Central de los Pirineos'). Una obra faraònica per passar el tren pel centre, directa Madrid-Paris, deixant de banda Catalunya i el País Basc.
Com es fa això, molt simple, a Catalunya es busquen traçats que portin enfrontaments i se'n fa força publicitat, així les obres es van retardant. (Traçat del TGV per sota la Sagrada Família, cosa que ningú ha entès el per què).
Per l'altre costat, van posant vies sense fer soroll, sense cap publicitat.




2.
L'aeroport del Prat no pot fer vols internacionals en moltes destinacions, implicant la limitació comercial. L'aeroport de Girona va perdent vols igual que el de Lleida i Reus, mancats de suport públic.
Per un altre costat, a Ciudad Real, hi ha un aeroport internacional, el qual té la pista més llarga d'Europa, situat en un zona poc habitada. En aquests moments té pèrdues mil·lionaries. Curiosament està situat en un punt estratègic amb la línia del TGV.

3. 
El port de València ja supera al de Barcelona i al de Tarragona amb nombre de mercaderies (http://nauticajonkepa.wordpress.com/2011/02/12/los-puertos-valencianos-ya-superan-a-los-catalanes-en-mercancia-total/). I si tenim en compte que ja s'ha fet el TGV de València a Madrid, passant per paratges naturals protegits com si res. Ja tenim definit tot el pla.

El pla:

Entrada de mercaderies del nord d'Àfrica per Algecires, entrada de mercaderies d'Àsia pel Port de València. Tot comunicat amb el TGV cap a Madrid, i d'allà, per la Travessia Central dels Pirineus, cap a París i Europa, deixant arraconada Catalunya. Tot això finançat amb els nostres diners que anem pagant a base d'impostos i que mai són retornats en les infraestructures necessaris per poder ser competitius.

Això ens porta que qualsevol companyia internacional que vulgui operar al Sud d'Europa, quan mira la forma de fer arribar el seu producte, té molt en compte la mobilitat de les mercaderies. Catalunya té uns trens antiquats, uns aeroports que no poden volar a tot arreu i unes carreteres embussades amb uns peatges altíssims.

Qui viu a Catalunya i no veu això, o es pensa que això no l'afecta, l'aconsello que s'ho miri bé, per què si l'industria marxa de Catalunya, tot aquell que visqui aquí, tingui el sentiment que vulgui, no podrà sobreviure degut a l'empobriment assegurat que això provocarà.

No hi més cec que el que no hi vol veure. Qui no es cregui res del que s'ha dit abans, sols ha de començar a informar-se i que cada un s'ho miri com vulgui.

Resultat:

En poc temps Catalunya quedarà aïllada d'Europa degut a les infraestructures envellides i colapsades, portant a una fugida de les poques industries que queden, i ensorrant així el territori. Ja hi ha indústries que han marxat, i no pas a paisos on el sou dels treballadors eren més baixos, si no a zones amb més bona comunicació.

Conclusió:

Com ja ha dit l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, tant sols ens queda un camí, i no podem perdre temps a emprendre'l. 
O caixa o Faixa, Independència o submissió.


dijous, 3 de març del 2011

Procés d'independència de Catalunya

Segons Carles Boix (Catedràtic de ciència política i afers públics de la Princeton University) a Vilaweb :

"Ara com ara, el referèndum sembla una via tancada. Jo demanaria al govern actual que obrís un procés d'independència seguint aquest passos: 
a) declaració institucional del parlament favorable a obrir el procés d'independència.
b) formació d’una comissió per a determinar les decisions jurídiques i econòmiques a fer per separar-se d’Espanya.
c) convidar l’estat espanyol a formar una comissió de negociació bilateral.
d) presentar públicament el dictamen de la comissió del punt b.
e) convocar eleccions amb el compromís de declarar la independència, si hi hagués una majoria de diputats sobiranistes. "


En aquests moments, s'ha presentat una proposició de llei per tal de fer possible el punt a). Ara cal que el parlament l'aprovi, i així podrem enfilar cap al b), directe cap a la independència.