Desmuntant tòpics

Si Catalunya proclama l'independència:

• Boicot que Espanya faria a Catalunya – com si Catalunya no pogués fer boicot
• Catalunya hauria de sortir de la Unió Europea – cosa jurídicament impossible
• El Barça es veuria obligat a jugar amb el Nàstic i el Girona – i el Madrid? Què faria el Madrid? Per sort, la futura lliga europea acabarà aviat amb aquesta provinciana cantarella
• Patiríem econòmicament – com pot patir aquell que aconsegueix que deixin de robar-li 22.000 milions d'euros anuals?
• Espanya també hauria de votar en un referèndum – si les antigues colònies espanyoles haguessin permès una cosa així encara ara serien colònies
• Els estats estan desapareixent – no és veritat, mai no havien nascut tants estats com ara
• Els estats ja no tenen raó de ser perquè som a l'època de la globalització – justament la condició d'Estat és l'únic que pot evitar la desaparició de les nacions sense Estat
• Ara mateix hi ha altres prioritats – quina prioritat nacional no està subordinada a la independència política i a la gestió dels recursos propis?
• Ara no és el moment – quin seria el moment ideal, doncs? L'any 3000, potser?

Extret del Blog de Víctor Alexandre

http://www.victoralexandre.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=1075&Itemid=1

10 petites recomanacions

1. Pren-te el catalanisme i la identitat nacional com un tema profundament important. Viatjant pel món t’adonaràs del problema d’identitat que tenim els que venim d’un país sense Estat.
2. Sigues optimisme i no dubtis que veurem en vida la independència de Catalunya.
3. Viu el català amb la seva màxima expressió: quan demanis un cafè amb llet en un bar, quan escullis un diari al quiosc, perfeccionant cada dia el nostre català (mal après per tenir professors nascuts en el franquisme),...
4. Oblida la dicotomia dreta-esquerres. No existeix a aquestes alçades de la pel·lícula. La dicotomia real és independència- autonomia simètrica.
5. Treu pit i explica allà on vagis arreu del món els nostres trets diferencials.
6. Engresca a la nova immigració a aprendre el català i a conèixer la cultura catalana.
7. Estudia la Història de Catalunya. Vés a una llibreria, compra alguns llibres i coneix què va passar realment l’any 1640, el 1707 o el 1931.
8. Vincula’t al catalanisme. Pren partit i descobreix quina associació, moviment o partit polític t’engresca el suficient com per posar-hi el teu granet de sorra.
9. Parla amb els amics i familiars de política i Catalunya. Canvia les seves pors i incerteses i ajuda’ls a entendre que com a poble serem el que realment voldrem ser.
10. Radicalitza’t. No podem viure entre colors grisos tota la vida. O blanc o negre. O espanyol (opció que respecto completament) o català.

Extret de:

http://www.ditades.com/default.asp?idcont=892&buscar=&cat=  

Oració a la Mare de Déu de l'Empenta

      Mare de Déu mitjancera,
      feu que tots els catalans,
      tant polítics com votants,
      tinguem molta més trempera.

      I que a les properes eleccions
      el Pesoe i el Pepé
      perdin tots els seus escons
      o quasi tots, pel nostre bé.

Quatre números...

Tots els dies 10 homes es reuneixen en un bar per parlar i beure cervesa. La compta total dels deu homes és de 100€.
Acorden pagar-la de manera proporcional, amb la qual cosa seria més o menys així, segons l'escala de riquesa i ingressos de cada un:

Els primers 4 homes (els més pobres) no paguen res.
El 5è paga 1€.
El 6è paga 3€.
El 7è paga 7€.
El 8è paga 12€.
El 9è paga 18€.
El 10è (el més ric) paga 59€.

Lletra 300 ANYS (ARAMATEIX)

Vam ser vençuts amb l’argument del sabre,
desposseïts del dret de decidir.
Vam ser forçats a l’empresa macabra
de fer més gran l’imperi del veí.

Però recuperarem el vell somriure
aviat en veure la terra lliure.
El jou de tres-cents anys farem prescriure
ben aviat
Hem estat muts perquè hem portat mordassa,
hem estat quiets, és lògic tenir por:
l’any trenta-sis van complir l’amenaça
vigent encara a la Constitució.

..., tens una hipoteca Espanya.

Hipoteca Espanya
- Hola, bon dia. Miri, venia perquè he vist que m’han cobrat, erròniament, 180 EUR.
- Ah, no! No és cap error. És la seva hipoteca Espanya.
- Però si jo no l’he demanada!!!
- No, no cal demanar-la. La hi assignem automàticament pel sol fet de ser titular de la llibreta Catalunya.
- Automàticament? Però, i quins avantatges hi tinc, doncs?
- Ui, molts! Pensi que és el que se’n diu una llibreta solidaria. Amb els seus diners es podran, per exemple, regalar ordinadors portàtils als titulars de la targeta Extremadura o bé peatges d’autopista als propietaris d’un compte Castella.
- Però... si jo no en tinc d’ordinador !!! I he de pagar les autopistes cada cop que viatjo!!! I per mi què hi haurà?
- Per mi, per mi... Au, home, no sigui tan egoista! Que a vostè no li ve d’aquests 180 EUR al mes!
- Que no em ve de... però... i doncs?... així ho estem pagant tota la família? La meva dona? El meus dos fills?
- Sí, sí, és clar. Tots els titulars.
- Però això són més de 700 EUR cada mes!!! És una vergonya!!!
- Miri, amb franquesa, entre vostè i jo... sí, és un escàndol! Però bé, com que té un contracte de permanència de 'per vida' no hi ha res a fer. Les condicions són així!
- Doncs miri, sap què li dic? Que a la que pugui canviaré de banc!!! Au, que tingui bon dia senyor...?
- Solbes, Pedro Solbes. Bon dia.

Des de fa 300 anys, els catalans hem estat uns imbècils.

Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans?

No, sinó de deixar de ser imbècils !!!.

Sempre Parlo Català

Si tots fóssim tan valents, el problema es sol.lucionaria...

(Experiències aportades al fòrum CATALÀ SEMPRE i recopilades per Josep Aixa)

Jo fa 10 anys que parlo sempre en català a tothom, arreu dels Països Catalans.

L'experiència ha estat, sense pal·liatius, extraordinàriament bona!
En contra del que es diu tot sovint, parlar en català arreu i amb
tothom no només és possible, sinó francament gratificant. I no visc a
Olot ni a Banyoles: visc a Barcelona, i faig vida al Poble Sec i al
Raval, on a hores d'ara ben bé la meitat dels habitants són
immigrants recents, i encara de l'altra meitat la majoria són
castellanoparlants. Els catalanoparlants nadius hi som una migrada
minoria. Però viure en català és possible: jo ho he pogut comprovar
dia a dia, al llarg d'una dècada. Com ho he pogut comprovar també a
llocs que d'entrada semblarien inversemblants, com ara Montcada i
Reixac i Alacant.

A les barricades...

Article d'Alfons López Tena, vocal del Consell General del Poder Judicial. Publicat a Público (nou diari de MEDIAPRO) per a tota Espanya ,el passat dilluns 15, i amb uns collons com un toro i olé.
http://blogs.publico.es/dominiopublico/53/dependencia-o-independencia-de-catalunya/

ALFONS LÓPEZ TENA

Tras treinta años de democracia estable, sólidamente anclados en la Unión Europea y el euro, impensables los golpes de Estado, integrados en la globalización y prósperos, es hora de hacer balance sobre si le conviene a Catalunya seguir en España.

Salvo efusiones líricas, amenazas gonadales y acusaciones de delirio psiquiátrico (idénticas a las practicadas por la dictadura soviética), no se oye en España argumento alguno que justifique la dependencia de Catalunya. Los unionistas catalanes, salvo una cierta apelación a la resignación y la rutina, tampoco razonan, incluso recurren crecientemente al escarnio y la amenaza, aquí más próximos a los usos de la dictadura maoísta.