Canvis a la vida

Fa uns 50 anys, tota una comunitat de persones, van fer un cop de cap, i deixaren enrere la família, amics, casa, records, tot per aspirar a una vida millor per a ells i per els seus descendents.

Aquella gent que van decidir apostar per fer un tomb a la seva vida, no sense esforç, van aconseguir una gran millora de qualitat de vida, van poder donar als seus fills una vida que no haguessin pogut tenir si no haguessin pres aquella decisió.


Avui ens trobem en un moment, on aquella gent i els seus descendents, han de tornar a decidir ser valents, i tornar a donar un tomb a la seva vida, per tal d'aconseguir un millor futur pels seus fills. Han d'apostar per la independència del país que els va acollir en el seu moment. Tal com van fer fa uns 50 anys, han de sospesar molt bé els "pros i contres", i veuran que el sacrifici que van haver de fer en aquells moments, ara no és tal, ja que no han de marxar de casa deixant família i amics, que els amics que tenen repartits pel món hi continuaran tenint el mateix contacte, el fet de ser independents no vol dir estar aïllats del món.

Podran elegir la seva nacionalitat, podran mantenir la nacionalitat, tenir les dues o optar sols per la catalana, en cap cas perdran els drets de viure i treballar en el lloc on s'estant ara.
No existeix cap tipus de trencament que algú els vol fer creure. Ningú té parents o amics que van anar a Alemanya a buscar una vida millor? Van perdre la seva nacionalitat? No van poder animar la selecció que ells preferien, independentment del lloc on vivien?

Mireu-vos-ho com vulgueu i veureu que amb la independència de Catalunya sols es pot millorar.
No hi tenim res a perdre, molt menys que el què van deixar aquells valents, que van arribar aquí amb molt poc, i amb l'esforç de tots, poguérem tirar endavant uns temps complicats.

Entre tots ho hem de fer, entre tots ho farem. Aquest és el camí, no n'hi cap altre. Pregunteu a qui vulgueu què hi guanyem estant a l'estat espanyol i què hi perdem. Feu les vostres valoracions, sigueu crítics i, com aquells valents, no tingueu por, feu el pas.