Això sembla molt catastròfic, però sols s'ha de buscar i un mateix pot treure les seves conclusions. O aconseguim la independència urgentment, o ja estarem en una dependència absoluta.
Les dades:
1.
Mentre a Catalunya es va parlant constantment del famós 'Corredor Mediterrani', i quan el TGV (o AVE) encara està encallat per diferents punts. Per un altre costat avança sense fer massa soroll el TCP ('Travesía Central de los Pirineos'). Una obra faraònica per passar el tren pel centre, directa Madrid-Paris, deixant de banda Catalunya i el País Basc.
Com es fa això, molt simple, a Catalunya es busquen traçats que portin enfrontaments i se'n fa força publicitat, així les obres es van retardant. (Traçat del TGV per sota la Sagrada Família, cosa que ningú ha entès el per què).
Per l'altre costat, van posant vies sense fer soroll, sense cap publicitat.
2.
L'aeroport del Prat no pot fer vols internacionals en moltes destinacions, implicant la limitació comercial. L'aeroport de Girona va perdent vols igual que el de Lleida i Reus, mancats de suport públic.
Per un altre costat, a Ciudad Real, hi ha un aeroport internacional, el qual té la pista més llarga d'Europa, situat en un zona poc habitada. En aquests moments té pèrdues mil·lionaries. Curiosament està situat en un punt estratègic amb la línia del TGV.
3.
El port de València ja supera al de Barcelona i al de Tarragona amb nombre de mercaderies (http://nauticajonkepa.wordpress.com/2011/02/12/los-puertos-valencianos-ya-superan-a-los-catalanes-en-mercancia-total/). I si tenim en compte que ja s'ha fet el TGV de València a Madrid, passant per paratges naturals protegits com si res. Ja tenim definit tot el pla.
El pla:
Entrada de mercaderies del nord d'Àfrica per Algecires, entrada de mercaderies d'Àsia pel Port de València. Tot comunicat amb el TGV cap a Madrid, i d'allà, per la Travessia Central dels Pirineus, cap a París i Europa, deixant arraconada Catalunya. Tot això finançat amb els nostres diners que anem pagant a base d'impostos i que mai són retornats en les infraestructures necessaris per poder ser competitius.
Això ens porta que qualsevol companyia internacional que vulgui operar al Sud d'Europa, quan mira la forma de fer arribar el seu producte, té molt en compte la mobilitat de les mercaderies. Catalunya té uns trens antiquats, uns aeroports que no poden volar a tot arreu i unes carreteres embussades amb uns peatges altíssims.
Qui viu a Catalunya i no veu això, o es pensa que això no l'afecta, l'aconsello que s'ho miri bé, per què si l'industria marxa de Catalunya, tot aquell que visqui aquí, tingui el sentiment que vulgui, no podrà sobreviure degut a l'empobriment assegurat que això provocarà.
No hi més cec que el que no hi vol veure. Qui no es cregui res del que s'ha dit abans, sols ha de començar a informar-se i que cada un s'ho miri com vulgui.
Resultat:
En poc temps Catalunya quedarà aïllada d'Europa degut a les infraestructures envellides i colapsades, portant a una fugida de les poques industries que queden, i ensorrant així el territori. Ja hi ha indústries que han marxat, i no pas a paisos on el sou dels treballadors eren més baixos, si no a zones amb més bona comunicació.
Conclusió:
Com ja ha dit l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, tant sols ens queda un camí, i no podem perdre temps a emprendre'l.
O caixa o Faixa, Independència o submissió.