us faig un petit resum de com va anar la constitució de l'ANC.
Aquest dissabte 4 Sant Fruitosencs ens varem llevar ben d'hora, però ben d'hora, i varem anar cap al Congost, on a les 7:45 sortia l'autobús del Bages per la Independència en direcció al Palau Sant Jordi, tot l'autobús ple de bagens, que com nosaltres, anàvem amb l'il·lusió al cor de saber que escriuríem un altre full en la història.
Puntualment arribarem al Palau Sant Jordi, tot animat de gent amb estelades que, tot fent una cua llargíssima però que es movia ràpid, anàvem accedint a dins al Palau, un palau enorme. replet de senyeres per allà on mirés-is, pell de gallina ja a l'entrar.
Ens dirigirem a un seient a la part alta del pavelló, des d'on podíem observar com s'anava omplint amb un constant regalim de persones que no paraven d'entrar, tots embolcallats de senyeres i símbols nacionals.
Allà mateix ens trobarem al representant dels Municipis per la Independència del nostre poble, l'Agustí Masana, que tampoc s'havia volgut perdre aquest dia tant assenyalat, i així representar el nostre poble.
Comença tot l'acte amb retard, ja que no parava d'anar entrant gent, era tot un formiguer, i tot d'una, tot el Palau s'aixecà en peus, i com una sola veu, comencem amb el Cant de la Senyera.
Tot seguit, es presenta l'ordre del dia, i es comença a votar les esmenes dels estatus, després el reglament intern, i finalment el full de ruta, s'aprova tot, amb gran majoria. Son la 1 i es fa un petit descans d'1/4 d'hora.
Es reprèn amb cants de la Colla de la Veu del Poble. Es fan diferents parlaments molt emotius. Amb 1 minut de silenci per a tots aquells compatriotes, que com nosaltres, volien la independència, però que ja no hi son, no se sent ni a respirar, és un constant humiteig als ulls.
En un moment donat de l'acte, entre en Moisès Brogi, tot el Palau d'en peus, aclamant el seu nom com ho fan al Camp Nou amb el Messi. Entre parlament i diferents actes, arribem a les 3, tots dempeus altre cop, ara és hora segadors, ara és hora d'estar alerta, i així cantem els Segadors, amb la satisfacció d'haver fet una bona feina, un nou pas cap aquest futur cada cop més a prop. Això ja és imparable.
Amb els ulls humits i el cor alegre, amb una certa tremolor a les cames, ens dirigim a l'autobús que ens retornarà al nostra estimat poble, per tal de poder compartir amb els familiars i amics aquesta experiència inoblidable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.