Cronologia dels fets... camí cap a la independència

• 3 de novembre de 2003 - Zapatero, en plena campanya i tot eufòric ens diu:"Recolzaré la reforma de l'Estatut que aprovi el Parlament català".
• 30 de setembre de 2005 - El parlament de Catalunya aprova, amb 120 vots a favor i 15 en contra,  l'Estatut d'Autonomia (Estatut de Miravet). Un Estatut, que sense donar-nos la independència, dotava el país amb forces eines per encarar el futur.
• 2 de novembre del 2005 - L'Estatut és acceptat a tràmit pel Congrés dels Diputats, acta seguit el grup de PSC queda diluït en el PSOE.
• 21 de gener de 2006 - Pacte Mas-Zapatero. Artur Mas es ven Catalunya a canvi de la Generalitat.
• 21 de març de 2006- La Comissió Constitucional aprova l'Estatut, amb la frase d'Alfons Guerra: "“li han passat el ribot i no el reconeixerà ni la mare que el va parir”.
• 18 de juny de 2006 - El poble Català aprova el minvat Estatut en referèndum.
• 24 de novembre de 2006 - Montilla president de la Generalitat. ERC, per venjar-se de CIU, dona la generalitat al PSOE. Això provoca un trencament intern d'ERC.
• 7 de març de 2009 - Manifestació a Brussel·les, "Deu mil catalans a Brussel·les per l'autodeterminació" 
• 8 de maig de 2010 - Manifestació a Ginebre, davant la seu de l'ONU lliurant un manifest a les autoritats, a favor de l'Estat Català.
• 28 de juny de 2010 - El Tribunal Constitucional es carrega l'Estatut, amb tota la malevolència.
• 10 de juliol de 2010 - Manifestació "Som una Nació, tenim dret a decidir", la manifestació més gran feta al país, reclamant la independència.
• 22 de juliol de 2010 - Es carreguen les inversions a Catalunya, amb l'excusa de la crisis.
• 22 de juliol de 2010 - El Tribunal Internacional de Justícia (TIJ), avala la declaració unilateral d'independència de Kosovo.
• ...

Però mentrestant, els nostres polítics o aprenents de polítics, en comptes d'unir-se en un sol grup, es van creant cada cop més capelletes. Tots comencen igual, creant un grup o plataforma per tal d'unir a la resta, i acaben creant el seu propi grup.

Ho tenim tot de cara, tant sols falta que s'oblidin tots de la foto, i s'uneixin en un sol grup, sols així obtindrem la independència, tot la resta ens desacredita davant de tot el món.

Uns per què ja ho veuen guanyat (CIU), i podran fer el que els doni la gana, és a dir, marejar la perdiu i ni un pas cap a la independència (tenen una hipoteca massa gran per poder fer el pas).

Els altres encara es creuen que podran redreçar el vaixell (ERC), i no s'adonen que estant a punt de perdre bou i esquelles. La reedició del tripartit, i al fer a Montilla president, no ho perdonaran mai els seus votants, per molt que expliquin que han fet una llei de cinema i unes vegueries (que tot quedarà anul·lat pel nostre estimat TC).

Uns altres (ICV), per què no deixaran mai de ser l'ombra del PSC, no es pronuncien, esperant vagament, que puguin tornar a sumar per fer un tripartit.

I els altres, grups nous (Reagrupament, Solidaritat Catalana, Suma Independència,...) com que tots volen dir la seva, no hi ha forma que s'arribin a unir. Masses galls en un galliner, i cap que vulgui permetre a un altre passar al davant.

No entenen que els votants, tant sols volem un grup fort i unit que declari la independència, no importa si és el Pepet o el Joanet qui hi ha al davant, es vol una persona que lluiti aferrissadament per aconseguir allò que fa tant de temps que esperem, una persona que no tingui cap tipus d'escrúpols per tal de declarar la independència unilateralment sense necessitat de cap referèndum ni de res.

Un sol grup, digueu-li el nom que us roti, unes llistes unides, feu-les com vulgueu, però feu-les, i tots junts podrem caminar cap a la independència.

CIU + ERC + ICV + Reagrupament + Solidaritat Catalana + Suma Independència + ... = INDEPENDÈNCIA

En aquests moments, tot el món, inclòs el país que ens té per colònia, ja sap que en qualsevol moment declarem la independència, tothom ho té molt clar, menys nosaltres que ens anem barallant constantment.

Recordem: el 1640 Catalunya i Portugal lluitaven per la seva independència. Portugal va anar tots a una... el què succeir ja ho coneixem. I sembla mentida, però estem tornant a repetir el mateix error. Atrapats en el temps?