Una v/bella cançó...

No volem ser
una nació vençuda,
no volem ser
un poble dominat.

Volem, volem, volem
la llibertat perduda,
volem, volem, volem
la nostra identitat.

No volem ser
una regió d'Espanya,
no volem ser
un país ocupat.

Volem, volem, volem,
volem independència,
volem, volem, volem
Països Catalans.

Aclarir dubtes de la independència

Per tots aquells que teniu dubtes de què passarà amb tot un seguit de coses quan Catalunya sigui independent, podeu consultar el petit manual que ha creat Òmnium.

PETIT MANUAL IL·LUSTRAT SOBRE LA INDEPENDÈNCIA

Paga la pena llegir-lo, molt instructiu.

Canvis a la vida

Fa uns 50 anys, tota una comunitat de persones, van fer un cop de cap, i deixaren enrere la família, amics, casa, records, tot per aspirar a una vida millor per a ells i per els seus descendents.

Aquella gent que van decidir apostar per fer un tomb a la seva vida, no sense esforç, van aconseguir una gran millora de qualitat de vida, van poder donar als seus fills una vida que no haguessin pogut tenir si no haguessin pres aquella decisió.

Tots junts

Tret dels comentaris a un article de:

http://www.racocatala.cat/noticia/23731/reagrupament-mira-dacostar-se-solidaritat-catalana-pero-nova-formacio-posa-condicions 

comentari de Joan01

Cronologia dels fets... camí cap a la independència

• 3 de novembre de 2003 - Zapatero, en plena campanya i tot eufòric ens diu:"Recolzaré la reforma de l'Estatut que aprovi el Parlament català".
• 30 de setembre de 2005 - El parlament de Catalunya aprova, amb 120 vots a favor i 15 en contra,  l'Estatut d'Autonomia (Estatut de Miravet). Un Estatut, que sense donar-nos la independència, dotava el país amb forces eines per encarar el futur.
• 2 de novembre del 2005 - L'Estatut és acceptat a tràmit pel Congrés dels Diputats, acta seguit el grup de PSC queda diluït en el PSOE.
• 21 de gener de 2006 - Pacte Mas-Zapatero. Artur Mas es ven Catalunya a canvi de la Generalitat.
• 21 de març de 2006- La Comissió Constitucional aprova l'Estatut, amb la frase d'Alfons Guerra: "“li han passat el ribot i no el reconeixerà ni la mare que el va parir”.
• 18 de juny de 2006 - El poble Català aprova el minvat Estatut en referèndum.
• 24 de novembre de 2006 - Montilla president de la Generalitat. ERC, per venjar-se de CIU, dona la generalitat al PSOE. Això provoca un trencament intern d'ERC.
• 7 de març de 2009 - Manifestació a Brussel·les, "Deu mil catalans a Brussel·les per l'autodeterminació" 
• 8 de maig de 2010 - Manifestació a Ginebre, davant la seu de l'ONU lliurant un manifest a les autoritats, a favor de l'Estat Català.
• 28 de juny de 2010 - El Tribunal Constitucional es carrega l'Estatut, amb tota la malevolència.
• 10 de juliol de 2010 - Manifestació "Som una Nació, tenim dret a decidir", la manifestació més gran feta al país, reclamant la independència.
• 22 de juliol de 2010 - Es carreguen les inversions a Catalunya, amb l'excusa de la crisis.
• 22 de juliol de 2010 - El Tribunal Internacional de Justícia (TIJ), avala la declaració unilateral d'independència de Kosovo.
• ...

Quant de temps volem ser enganyats?

Tret de: http://www.annacodina.com
i: http://antiquari.refres.cat

Aquesta foto és del dia 24 d'abril del 1932, feta a la manifestació a favor de l'Estatut d'Autonomia del 32 (Estatut de Núria), a la Rambla de Barcelona.

Tret de: http://www.cronica.cat

Text de Maurici Casasayas, de Manresa,demanant que: "Volem l'Estatut tal com el poble va votar-lo".

Amb aquestes dues imatges ja podem veure com la història ens reflecteix que l'home és l'única animal que ensopega repetidament amb la mateixa pedra.

Fa 78 anys estàvem al mateix lloc on ens trobem ara, intentant pactar amb el govern espanyol. En tot aquest temps no hem après res. Que no ho veieu que amb ells no hi ha res a fer? Sols som una colònia, de les poques que els queda, i mai de la vida la voldran perdre, ni donar-li un bri de llibertat, no fos cas que ens agradi massa i en vulguem  més.

Tots els que ara ens diuen que s'ha de lluitar per l'Estatut, (quan ja l'han considerat il·legal i no canviaran pas les seves regles de joc), que s'ha de canviar la constitució o pactar per cada cosa que necessitem (pactes que sols nosaltres respectarem), tots i cada un d'aquests polítics que defensen això, sols ens volen continuar posant una bena als ulls, i fer-nos combregar amb rodes de molí.

Catalans i catalanes, repasseu la història, amb ells estem dins un cercle tancat, per molts pactes que aconseguim, quan vulguin, els declararan anticonstitucionals i, apa, tornem a començar.

Sols ens queda un camí a seguir si no volem quedar atrapats en el temps: INDEPENDÈNCIA!!!

Indignació

Després de la Consulta, tots estàvem esperant el següent moviment, i aquest els el va donar la Coordinadora, en forma d'IP per aconseguir fer una recollida de signatures per fer una consulta vinculant, tots ja ens estàvem preparant per tal afer, però s'esdevingueren els següents fets:

1. el 25 de maig es va presentar una IP a la Mesa
2. el 8 de juny, es aprovada per CIU + ERC + ICV
3. el 28 de juny es tomba l'estatut, i amb ell es carregen la llei de consultes aprovada per la generalitat.
3. el 5 de juliol es presenta un ILP, ajustada a la consulta de la diagonal, per tant legal.
4. el 13 de juliol la mesa torna a votar la IP (cosa que sembla que no és legal) i se la carrega amb els vots de tots menys ERC
5. al mateix dia es tomba la ILP per tots els partits
6. Alfons López-Tena i Uriel Bertran (promotors de la IP i la ILP) deixen els càrrecs dels seus respectius partits (CIU i ERC).
7. repartiment de culpes entre ERC i els promotors de les IP-ILP.
8. ERC vol tornar a votar la IP a la Mesa, ja que creu que no és legal el que es va fer.
9....esperant a veure que passa.

Resum:
La primera mostra d'unió de tots els partits després del 10J, és carregar-se una IP per fer un referèndum vinculant, que sembla ser que és legal.

Per tant, tots els partits que en aquest moment hi ha al govern, han mostrat la seva unió... en contra la manifestació del poble català (no fos cas que perdessin el seu status quo).

Catalans, unim-nos tots, ara és hora de segar ben arran, que no en quedi ni un d'aquests botiflers.
Com fer-ho? Doncs com que no som violents, ho hem de fer a les urnes, aquest octubre, votant als partits independentistes que en aquests moments no estant al govern.
Poden fer el mateix? Sí, però els que hi ha ja ho sabem que ho faran, per tant, donem un vot de confiança als nous, tenen 4 anys per canviar les coses.

Visca Catalunya Lliure

CONSTITUCIÓ DE CATALUNYA

Nosaltres, el poble de Catalunya,

Volent restablir els nostres drets sobirans, conscients de la nostra responsabilitat envers les generacions futures i volent bastir una comunitat unida, pròspera, solidària, oberta i respectuosa amb la dignitat humana i els drets fonamentals, ens donem la present Constitució.

Manifest 12 d'abril de 2010

Per una conferència unitària del Sobiranisme

Des de la Primera República, totes les temptatives de buscar una estructuració de l’Estat espanyol que accepti l’autogovern de Catalunya i asseguri la perdurabilitat de la identitat catalana han resultat fallides. I l’aplicació durant un quart de segle de l’Estatut de 1979 i els gairebé quatre anys de vigència de l’Estatut de 2006 demostren, a parer nostre, que tal com és avui el món i tal com ha evolucionat la nostra societat, l’estancament en l’autonomisme conduiria lentament però inexorablement al declivi industrial, l’empobriment de les classes populars i la definitiva espanyolització cultural i lingüística del nostre país. És a dir, significaria per a la Nació catalana l’acceptació tàcita d’una mort dolça.

Desmuntant tòpics

Si Catalunya proclama l'independència:

• Boicot que Espanya faria a Catalunya – com si Catalunya no pogués fer boicot
• Catalunya hauria de sortir de la Unió Europea – cosa jurídicament impossible
• El Barça es veuria obligat a jugar amb el Nàstic i el Girona – i el Madrid? Què faria el Madrid? Per sort, la futura lliga europea acabarà aviat amb aquesta provinciana cantarella
• Patiríem econòmicament – com pot patir aquell que aconsegueix que deixin de robar-li 22.000 milions d'euros anuals?
• Espanya també hauria de votar en un referèndum – si les antigues colònies espanyoles haguessin permès una cosa així encara ara serien colònies
• Els estats estan desapareixent – no és veritat, mai no havien nascut tants estats com ara
• Els estats ja no tenen raó de ser perquè som a l'època de la globalització – justament la condició d'Estat és l'únic que pot evitar la desaparició de les nacions sense Estat
• Ara mateix hi ha altres prioritats – quina prioritat nacional no està subordinada a la independència política i a la gestió dels recursos propis?
• Ara no és el moment – quin seria el moment ideal, doncs? L'any 3000, potser?

Extret del Blog de Víctor Alexandre

http://www.victoralexandre.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=1075&Itemid=1

10 petites recomanacions

1. Pren-te el catalanisme i la identitat nacional com un tema profundament important. Viatjant pel món t’adonaràs del problema d’identitat que tenim els que venim d’un país sense Estat.
2. Sigues optimisme i no dubtis que veurem en vida la independència de Catalunya.
3. Viu el català amb la seva màxima expressió: quan demanis un cafè amb llet en un bar, quan escullis un diari al quiosc, perfeccionant cada dia el nostre català (mal après per tenir professors nascuts en el franquisme),...
4. Oblida la dicotomia dreta-esquerres. No existeix a aquestes alçades de la pel·lícula. La dicotomia real és independència- autonomia simètrica.
5. Treu pit i explica allà on vagis arreu del món els nostres trets diferencials.
6. Engresca a la nova immigració a aprendre el català i a conèixer la cultura catalana.
7. Estudia la Història de Catalunya. Vés a una llibreria, compra alguns llibres i coneix què va passar realment l’any 1640, el 1707 o el 1931.
8. Vincula’t al catalanisme. Pren partit i descobreix quina associació, moviment o partit polític t’engresca el suficient com per posar-hi el teu granet de sorra.
9. Parla amb els amics i familiars de política i Catalunya. Canvia les seves pors i incerteses i ajuda’ls a entendre que com a poble serem el que realment voldrem ser.
10. Radicalitza’t. No podem viure entre colors grisos tota la vida. O blanc o negre. O espanyol (opció que respecto completament) o català.

Extret de:

http://www.ditades.com/default.asp?idcont=892&buscar=&cat=  

Oració a la Mare de Déu de l'Empenta

      Mare de Déu mitjancera,
      feu que tots els catalans,
      tant polítics com votants,
      tinguem molta més trempera.

      I que a les properes eleccions
      el Pesoe i el Pepé
      perdin tots els seus escons
      o quasi tots, pel nostre bé.

Quatre números...

Tots els dies 10 homes es reuneixen en un bar per parlar i beure cervesa. La compta total dels deu homes és de 100€.
Acorden pagar-la de manera proporcional, amb la qual cosa seria més o menys així, segons l'escala de riquesa i ingressos de cada un:

Els primers 4 homes (els més pobres) no paguen res.
El 5è paga 1€.
El 6è paga 3€.
El 7è paga 7€.
El 8è paga 12€.
El 9è paga 18€.
El 10è (el més ric) paga 59€.

Lletra 300 ANYS (ARAMATEIX)

Vam ser vençuts amb l’argument del sabre,
desposseïts del dret de decidir.
Vam ser forçats a l’empresa macabra
de fer més gran l’imperi del veí.

Però recuperarem el vell somriure
aviat en veure la terra lliure.
El jou de tres-cents anys farem prescriure
ben aviat
Hem estat muts perquè hem portat mordassa,
hem estat quiets, és lògic tenir por:
l’any trenta-sis van complir l’amenaça
vigent encara a la Constitució.

..., tens una hipoteca Espanya.

Hipoteca Espanya
- Hola, bon dia. Miri, venia perquè he vist que m’han cobrat, erròniament, 180 EUR.
- Ah, no! No és cap error. És la seva hipoteca Espanya.
- Però si jo no l’he demanada!!!
- No, no cal demanar-la. La hi assignem automàticament pel sol fet de ser titular de la llibreta Catalunya.
- Automàticament? Però, i quins avantatges hi tinc, doncs?
- Ui, molts! Pensi que és el que se’n diu una llibreta solidaria. Amb els seus diners es podran, per exemple, regalar ordinadors portàtils als titulars de la targeta Extremadura o bé peatges d’autopista als propietaris d’un compte Castella.
- Però... si jo no en tinc d’ordinador !!! I he de pagar les autopistes cada cop que viatjo!!! I per mi què hi haurà?
- Per mi, per mi... Au, home, no sigui tan egoista! Que a vostè no li ve d’aquests 180 EUR al mes!
- Que no em ve de... però... i doncs?... així ho estem pagant tota la família? La meva dona? El meus dos fills?
- Sí, sí, és clar. Tots els titulars.
- Però això són més de 700 EUR cada mes!!! És una vergonya!!!
- Miri, amb franquesa, entre vostè i jo... sí, és un escàndol! Però bé, com que té un contracte de permanència de 'per vida' no hi ha res a fer. Les condicions són així!
- Doncs miri, sap què li dic? Que a la que pugui canviaré de banc!!! Au, que tingui bon dia senyor...?
- Solbes, Pedro Solbes. Bon dia.

Des de fa 300 anys, els catalans hem estat uns imbècils.

Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans?

No, sinó de deixar de ser imbècils !!!.

Sempre Parlo Català

Si tots fóssim tan valents, el problema es sol.lucionaria...

(Experiències aportades al fòrum CATALÀ SEMPRE i recopilades per Josep Aixa)

Jo fa 10 anys que parlo sempre en català a tothom, arreu dels Països Catalans.

L'experiència ha estat, sense pal·liatius, extraordinàriament bona!
En contra del que es diu tot sovint, parlar en català arreu i amb
tothom no només és possible, sinó francament gratificant. I no visc a
Olot ni a Banyoles: visc a Barcelona, i faig vida al Poble Sec i al
Raval, on a hores d'ara ben bé la meitat dels habitants són
immigrants recents, i encara de l'altra meitat la majoria són
castellanoparlants. Els catalanoparlants nadius hi som una migrada
minoria. Però viure en català és possible: jo ho he pogut comprovar
dia a dia, al llarg d'una dècada. Com ho he pogut comprovar també a
llocs que d'entrada semblarien inversemblants, com ara Montcada i
Reixac i Alacant.

A les barricades...

Article d'Alfons López Tena, vocal del Consell General del Poder Judicial. Publicat a Público (nou diari de MEDIAPRO) per a tota Espanya ,el passat dilluns 15, i amb uns collons com un toro i olé.
http://blogs.publico.es/dominiopublico/53/dependencia-o-independencia-de-catalunya/

ALFONS LÓPEZ TENA

Tras treinta años de democracia estable, sólidamente anclados en la Unión Europea y el euro, impensables los golpes de Estado, integrados en la globalización y prósperos, es hora de hacer balance sobre si le conviene a Catalunya seguir en España.

Salvo efusiones líricas, amenazas gonadales y acusaciones de delirio psiquiátrico (idénticas a las practicadas por la dictadura soviética), no se oye en España argumento alguno que justifique la dependencia de Catalunya. Los unionistas catalanes, salvo una cierta apelación a la resignación y la rutina, tampoco razonan, incluso recurren crecientemente al escarnio y la amenaza, aquí más próximos a los usos de la dictadura maoísta.