Tots els dies 10 homes es reuneixen en un bar per parlar i beure cervesa. La compta total dels deu homes és de 100€.
Acorden pagar-la de manera proporcional, amb la qual cosa seria més o menys així, segons l'escala de riquesa i ingressos de cada un:
Els primers 4 homes (els més pobres) no paguen res.
El 5è paga 1€.
El 6è paga 3€.
El 7è paga 7€.
El 8è paga 12€.
El 9è paga 18€.
El 10è (el més ric) paga 59€.
Des de les hores, tots es divertien i mantenien aquest acord entre ells, fins que, un dia, l'amo del bar els posa en un problema: " Ja que vostès són tan bons clients, " els diu, "Els reduiré el preu de les cerveses diàries en 20€. El beure des d'ara costarà 80 €.
Acorden pagar-la de manera proporcional, amb la qual cosa seria més o menys així, segons l'escala de riquesa i ingressos de cada un:
Els primers 4 homes (els més pobres) no paguen res.
El 5è paga 1€.
El 6è paga 3€.
El 7è paga 7€.
El 8è paga 12€.
El 9è paga 18€.
El 10è (el més ric) paga 59€.
Des de les hores, tots es divertien i mantenien aquest acord entre ells, fins que, un dia, l'amo del bar els posa en un problema: " Ja que vostès són tan bons clients, " els diu, "Els reduiré el preu de les cerveses diàries en 20€. El beure des d'ara costarà 80 €.
El grup, tanmateix, plantejà seguir pagant el compte en la mateixa proporció que ho feien abans.
Els quatre primers seguiren bevent gratis; la rebaixa no els afectava en absolut.
Però què passa amb els altres sis bevedors, els que realment abonen el compte? Com han de repartir els 20 € de rebaixa de forma que cada un rebi una porció justa?
Calcularen que els 20€ dividits en 6 eren 3,33€, però, si restaven això de la porció de cada un, aleshores el 5è i 6è home estaria cobrant per beure, ja que el 5è pagava abans 1€ i el 6è 3€. Aleshores el barman suggerí que seria just reduir el compte de cada un per, aproximadament, la mateixa proporció, i va procedir a calcular la quantitat que cada un hauria de pagar.
El 5è bevedor, el mateix que els quatre primers, no pagaria res: (100% d'estalvi).
El 6è pagaria ara 2€ en comptes de 3€: ( estalvi 33%)
El 7è pagaria 5€ en comptes de 7€: ( estalvi 28%).
El 8è pagaria 9€ en comptes de 12€: ( estalvi 25%).
El 9è pagaria 14€ en comptes de 18€: ( estalvi 22%).
El 10è pagaria 49€ en comptes de 59€:( estalvi 16%).
Cada un dels sis pagadors estava ara en una situació millor que abans: els primers quatre bevedors seguien bevent gratis i un cinquè també.
Però, un cop fora del bar, començaren a comparar el què estaven estalviant.
"Jo sols he rebut un euro dels 20€ estalviats," va dir el 6è home: senyalà al 10è bevedor dient "Però ell en rep 10!"
"Sí, és correcte," va dir el 5è home. "Jo també sols estalviaré 1€; és injust que ell rebi deu cops més que jo."
"Cert!!" , exclamà el 7è home. "Per què rep ell 10€ de rebaixa quant jo en rebo sols 2? Els rics sempre reben els majors beneficis!"
"Un moment!", cridaren els quatre primers al mateix temps. "Nosaltres no hem rebut res de res. El sistema explota als pobres!"
Els nou homes rodejaren al 10è i li donaren una pallissa.
La nit següent el 10è home no acudí a beure, de forma que els nou s'assegueren i begueren les seves cerveses sense ell. Però a l'hora de pagar el compte descobriren quelcom inquietant:
Entre tots ells no ajuntaven el diner per pagar ni tant sols LA MEITAT de la compta.
I així és, els catalans són els que més paguen per què són els que més riquesa produeixen, en conseqüència haurien de gaudir de majors avantatges. La comunitat que paga més impostos són els que haurien de rebre majors beneficis. Poseu-els impostos molt alts, ataquin-los per ser els que més produeixen, i el més probable és que no apareixin mai més. De fet, és quasi segur que començaran a beure en algun bar a l'estranger on l'atmosfera és quelcom més amigable.
Per els que comprenen, no és necessària una explicació.
Els quatre primers seguiren bevent gratis; la rebaixa no els afectava en absolut.
Però què passa amb els altres sis bevedors, els que realment abonen el compte? Com han de repartir els 20 € de rebaixa de forma que cada un rebi una porció justa?
Calcularen que els 20€ dividits en 6 eren 3,33€, però, si restaven això de la porció de cada un, aleshores el 5è i 6è home estaria cobrant per beure, ja que el 5è pagava abans 1€ i el 6è 3€. Aleshores el barman suggerí que seria just reduir el compte de cada un per, aproximadament, la mateixa proporció, i va procedir a calcular la quantitat que cada un hauria de pagar.
El 5è bevedor, el mateix que els quatre primers, no pagaria res: (100% d'estalvi).
El 6è pagaria ara 2€ en comptes de 3€: ( estalvi 33%)
El 7è pagaria 5€ en comptes de 7€: ( estalvi 28%).
El 8è pagaria 9€ en comptes de 12€: ( estalvi 25%).
El 9è pagaria 14€ en comptes de 18€: ( estalvi 22%).
El 10è pagaria 49€ en comptes de 59€:( estalvi 16%).
Cada un dels sis pagadors estava ara en una situació millor que abans: els primers quatre bevedors seguien bevent gratis i un cinquè també.
Però, un cop fora del bar, començaren a comparar el què estaven estalviant.
"Jo sols he rebut un euro dels 20€ estalviats," va dir el 6è home: senyalà al 10è bevedor dient "Però ell en rep 10!"
"Sí, és correcte," va dir el 5è home. "Jo també sols estalviaré 1€; és injust que ell rebi deu cops més que jo."
"Cert!!" , exclamà el 7è home. "Per què rep ell 10€ de rebaixa quant jo en rebo sols 2? Els rics sempre reben els majors beneficis!"
"Un moment!", cridaren els quatre primers al mateix temps. "Nosaltres no hem rebut res de res. El sistema explota als pobres!"
Els nou homes rodejaren al 10è i li donaren una pallissa.
La nit següent el 10è home no acudí a beure, de forma que els nou s'assegueren i begueren les seves cerveses sense ell. Però a l'hora de pagar el compte descobriren quelcom inquietant:
Entre tots ells no ajuntaven el diner per pagar ni tant sols LA MEITAT de la compta.
I així és, els catalans són els que més paguen per què són els que més riquesa produeixen, en conseqüència haurien de gaudir de majors avantatges. La comunitat que paga més impostos són els que haurien de rebre majors beneficis. Poseu-els impostos molt alts, ataquin-los per ser els que més produeixen, i el més probable és que no apareixin mai més. De fet, és quasi segur que començaran a beure en algun bar a l'estranger on l'atmosfera és quelcom més amigable.
Per els que comprenen, no és necessària una explicació.
Per els nostres estimats mandataris:
(...) i el més probable és que no apareixin mai més.(...)
a què estem esperant? independència JA!!!
a què estem esperant? independència JA!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.